Revista dels Xiuxiuejos de Piath: Esquers

I si no et falta temps, sinó presència per habitar-lo?

Piath — Tue, 31 Mar 2026 13:32:15 GMT

Aquest esquer gira una creença molt arrelada: “no tinc temps”. I la qüestiona amb delicadesa.

Sovint atribuïm el malestar a la falta de temps: massa coses, massa ritme, massa exigències. Però la pregunta suggereix una altra possibilitat: potser el problema no és la quantitat de temps, sinó com hi som dins. És a dir, no tant el calendari, sinó la presència.

Tenir temps no és el mateix que habitar-lo. Pots tenir una hora lliure i passar-la dispers, saltant d’una cosa a l’altra, sense acabar d’estar enlloc. O pots tenir deu minuts i viure’ls amb atenció plena, amb consciència, i sentir-los amplis. El temps extern és el mateix; l’experiència és completament diferent.

“Habitar el temps” vol dir estar-hi de veritat:
— fer una cosa i ser-hi,
— escoltar i escoltar,
— caminar i caminar.

Sense avançar mentalment al que vindrà després ni arrossegar el que ha passat abans. Quan no hi ha presència, el temps es fragmenta. Quan hi ha presència, el temps s’expandeix.

L’esquer no nega que vivim amb pressa real. Però apunta a una clau subtil: encara que no puguem canviar tot el que fem, sí que podem canviar com ho vivim. I això transforma la percepció del temps.

En el fons, la pregunta és molt directa:
no és que et falti vida per viure,
potser et falta estar-hi.

I quan hi ets, fins i tot un instant pot deixar de ser escàs i començar a ser ple

Compartir Revista dels Xiuxiuejos de Piath

I si la vida que esperes començar demà fos exactament la que avui estàs ajornant amb por?

Piath — Mon, 16 Mar 2026 18:30:20 GMT

Aquest esquer planteja una pregunta que busca despertar consciència sobre l’ajornament i la por. No afirma res directament; obre un espai d’inquietud interior. La idea central és que moltes persones imaginen una vida que començarà “demà”: quan tinguin més seguretat, més temps, més garanties o menys riscos. El futur es converteix així en el lloc on situem els nostres projectes més autèntics. Però l’esquer suggereix una possibilitat incòmoda: potser aquella vida que imaginem com a futura ja és possible avui, i l’únic que la manté en espera és la por.

La pregunta posa el focus en el mecanisme de l’ajornament. Sovint no renunciem explícitament als nostres desitjos o vocacions; simplement els postposem. Ens diem que encara no és el moment adequat. Però, darrere d’aquest ajornament, sovint hi ha una emoció més profunda: la por a equivocar-nos, a perdre estabilitat, a ser jutjats o a descobrir que el camí real és més exigent del que imaginàvem. Així, la por no sempre es presenta com una prohibició clara; sovint es disfressa de prudència, de planificació o de “esperar el moment oportú”.

L’esquer intenta revelar aquesta dinàmica interior. En preguntar si la vida que esperem començar demà és la mateixa que avui estem ajornant, ens convida a examinar si el futur que imaginem no és tant una promesa com una excusa. La pregunta no obliga a actuar immediatament, però sí que posa en evidència la responsabilitat personal: potser la distància entre la vida actual i la vida desitjada no és només externa, sinó també interior.

En el fons, l’esquer recorda una idea simple però potent: el futur no arriba com un moment màgic en què tot canvia; sovint comença amb una decisió petita presa avui. La pregunta, per tant, no busca culpabilitzar, sinó despertar una consciència nova sobre el temps present. Potser la vida que esperem no està realment en el demà, sinó en el moment en què ens atrevim a deixar de posposar-la.

Compartir Revista dels Xiuxiuejos de Piath

Si avui deixessis de protegir la teva imatge, quina veritat començaria finalment a créixer en tu?

Piath — Tue, 10 Mar 2026 08:26:44 GMT

Aquest esquer apunta a una tensió molt humana: la diferència entre qui som i la imatge que intentem protegir davant dels altres.

La primera clau és “protegir la teva imatge”. Tots construïm una certa representació de nosaltres mateixos: com volem ser vistos, què volem que els altres pensin de nosaltres, quines parts mostrem i quines amaguem. Aquesta imat…

Quina veritat estàs evitant perquè podria canviar la manera com vius?

Piath — Sun, 08 Mar 2026 23:55:37 GMT

Aquest esquer apunta a un mecanisme molt humà: sabem més coses de les que ens permetem reconèixer.

La pregunta no diu “quina veritat no coneixes”, sinó quina veritat estàs evitant. Això implica que, en algun nivell, potser ja la intuïm. Hi ha idees, intuïcions o evidències que percebem, però que preferim no mirar del tot perquè sabem que, si les acceptés…

I si el canvi que demanes al món fos exactament el canvi que encara no t’has permès ser?

Piath — Wed, 04 Mar 2026 20:27:31 GMT

Aquest esquer posa la mirada en una tensió molt humana: la distància entre el món que critiquem i la manera com vivim nosaltres mateixos.

Sovint reclamem canvis al món, més honestedat, més valentia, més justícia, més consciència, més responsabilitat. Ho demanem als governs, a les institucions, a la societat o als altres. Però l’esquer gira el focus cap e…

I si el que esperes del món fos exactament el que el món espera de tu?

Piath — Tue, 03 Mar 2026 22:49:05 GMT

Aquest esquer és una volta de mirall preciosa, i una mica incòmoda.

Normalment vivim esperant alguna cosa del món: reconeixement, justícia, oportunitats, coherència, amor, lideratge, valentia. Pensem que quan el món canviï, nosaltres podrem respirar millor. Quan el món sigui més honest, més generós, més despert… llavors tot fluirà.

Però l’esquer gira la p…

I si el que més critiques fos exactament el que encara no has tingut el cor d’escoltar dins teu?

Piath — Mon, 02 Mar 2026 10:17:13 GMT

Aquest esquer és gairebé un mirall incòmode.

Planteja una possibilitat subtil però poderosa: que allò que més ens irrita fora sigui, en realitat, alguna cosa no resolta dins. Quan critiques amb intensitat, sovint no només estàs jutjant una conducta o una idea aliena; potser estàs reaccionant davant una part pròpia que no has volgut reconèixer, integrar o…

Què canviaria avui si deixessis de voler tenir raó i comencessis a voler comprendre?

Piath — Sat, 28 Feb 2026 20:49:16 GMT

Aquest esquer posa el focus en una actitud que sovint ens passa desapercebuda: la necessitat de tenir raó. Voler tenir raó és una manera de protegir la pròpia identitat, de reafirmar que el que pensem, sentim o creiem és correcte. Quan entrem en una conversa amb aquesta intenció, escoltem amb l’objectiu de respondre, no d’entendre; busquem arguments, no…

I si allò que anomenes límit fos només la porta que encara no t’has atrevit a empènyer?

Piath — Fri, 27 Feb 2026 21:35:47 GMT

Aquest esquer juga amb una inversió molt subtil.

Normalment entenem el límit com a final, com a mur, com a frontera que ens impedeix avançar. El límit és allò que ens frena: por, incapacitat, circumstàncies, estructura social, història personal.

Però l’esquer proposa una altra lectura:

I si el límit no fos un final, sinó una porta?

Això canvia completament …

Si la veritat no et fes quedar bé, sinó lliure… encara la voldries?

Piath — Fri, 27 Feb 2026 14:35:51 GMT

Aquest esquer és incòmode a propòsit.

“Si la veritat no et fes quedar bé, sinó lliure… encara la voldries?”

Normalment diem que volem la veritat. Però sovint volem una veritat que ens reforci, que ens justifiqui, que ens doni la raó, que ens deixi en bona posició davant dels altres o davant de nosaltres mateixos.

Això no és llibertat; és imatge.

La pregunta…

Si abans de néixer la Paraula hi havia Silenci, què et diu avui aquest silenci quan l’escoltes dins teu?

Piath — Fri, 27 Feb 2026 01:56:07 GMT

Aquest esquer és una invitació a tornar a l’origen.

“Si abans de néixer la Paraula hi havia Silenci…”
Aquí la “Paraula” pot simbolitzar moltes coses: el llenguatge, la identitat, el relat personal, la cultura, fins i tot la creació mateixa. En moltes tradicions, la Paraula és principi, ordre, manifestació. Però el text ens recorda que abans de qualsevol e…

Què defensaries avui si no tinguessis por de perdre res?

Piath — Thu, 26 Feb 2026 17:33:15 GMT

Aquest esquer és directe, però desarma. No és una pregunta política; és una pregunta existencial.

“Què defensaries avui si no tinguessis por de perdre res?”

La clau no és què defensaries.
La clau és la por de perdre.

Normalment no actuem des del que creiem just, sinó des del que temem perdre: reputació, feina, relacions, estatus, pertinença, seguretat. La p…