Aquest poema és una crítica molt fina a la idea de moviment com a sinònim de progrés.
Comença trencant una creença habitual:
“No tot el que es mou avança.”
Ens recorda que es pot córrer molt i no anar enlloc. El moviment pot ser fugida. Quan diu que hi ha camins que corren “per no sentir on són”, parla d’una vida accelerada que evita el contacte amb el pre…
