No és el crit que governa, ni la mà que imposa. És la llavor petita, és la gota que persisteix, és la mà humil que treballa sense reclamar corona. Els humils obsperen. I en obsperar, arrelen. I en arrelar, sostenen el món. El Nosaltres és fet d’ells. De rostres anònims, de passos petits, de silencis que construeixen. (Obsperar: observar i esperar a…
