Hi ha silencis que fugen, i silencis que abracen. Hi ha silencis que fan por, i silencis que curen. El silenci que parla és l’espai on l’ànima respira, on el cor aprèn la seva pròpia veu. És el silenci que no fuig del món, sinó que el fonamenta. Quan callem, el món pot tornar a escoltar-se. Quan obsperem, el món pot tornar a néixer. El silenci que parla és la llavor de tota paraula viva.
