El món té pressa, però la vida obspera. La pluja fina obspera el seu moment, i al cap dels dies la terra és transformada. La llavor obspera sota terra, i un matí esclata en verd. L’arrel obspera en el silenci, i un dia sosté un arbre immens. Així és el Nosaltres: No esclata, germina. No fuig, arrela. No imposa, obspera. (Obsperar: el verb nou que u…
