Ramonet i els insectes és un curtmetratge inspirat en fets reals de la vida de Ramonet i en una etapa especialment complexa de la seva història personal.
La pel·lícula parteix d’una experiència real: Ramonet va travessar un període de gran descompensació en què va interpretar el món des d’una perspectiva persecutòria. Persones desconegudes, coincidències, converses, tecnologia i situacions quotidianes podien adquirir per a ell un significat ocult. En aquell univers, sentia que era perseguit i vigilat.
Per anomenar les persones que ell creia que el perseguien utilitzava una paraula:
«els insectes».
A partir d’aquest element real, Piath construeix una narració cinematogràfica que entra dins del món que Ramonet experimentava. Els hackers, els serveis secrets, els complots i les xarxes ocultes que apareixen en el curtmetratge no es presenten com a fets demostrats, sinó com una recreació artística de la realitat tal com Ramonet la percebia durant aquell període.
Aquesta distinció és essencial.
El curtmetratge no intenta demostrar que existís una conspiració contra Ramonet. Intenta mostrar què significa viure quan la por transforma la realitat en un sistema de senyals, amenaces i connexions que semblen absolutament reals.
La història també parteix d’un altre fet real i brutal: la caiguda de Ramonet mentre intentava pujar per una façana després d’haver interpretat que hi havia una persona en perill al campanar. La caiguda va provocar lesions greus, un llarg procés hospitalari i nombroses intervencions, fins que finalment va perdre una cama i va haver d’iniciar un nou aprenentatge amb una pròtesi.
Aquí el relat canvia.
El món dels perseguidors comença a desaparèixer i apareix una altra batalla: tornar a caminar.
La pròtesi es converteix així en alguna cosa més que un element físic. És el símbol d’una vida que ja no pot tornar a ser exactament com abans i que, tanmateix, encara pot ser construïda.
En aquest procés apareixen també els vincles humans: Piath, que acompanya Ramonet des de la proximitat i l’escolta, i sobretot Lylah, la seva filla, que representa una realitat que no necessita ser desxifrada.
El curtmetratge parla, per tant, de dues caigudes.
Una és física.
L’altra és la caiguda dins d’un món en què tot sembla contenir un missatge ocult.
I parla també de dues reconstruccions.
La primera és aprendre a caminar amb una pròtesi…
La segona és aprendre a mirar el món sense haver de convertir cada persona, cada coincidència o cada ombra en una amenaça.
Per això el símbol dels insectes evoluciona al llarg de la història.
Al principi, els insectes són els altres.
Són aquells que Ramonet creu que el persegueixen.
Al final, un insecte real entra per una finestra.
I Ramonet ja no necessita convertir-lo en cap missatge.
Simplement el deixa sortir.
És aquest el moment en què la història canvia definitivament de sentit.
Ramonet ja no necessita descobrir qui el perseguia.
No necessita resoldre tots els misteris del passat.
No necessita entendre cada coincidència.
Necessita tornar a viure.
I caminar.
Ramonet i els insectes és, en definitiva, una història sobre la frontera fràgil entre realitat i percepció, sobre la por, la supervivència, la pèrdua, la recuperació i la possibilitat de tornar a construir una vida després d’haver sentit que el món sencer s’ha convertit en un enemic.
No és una història sobre un home que descobreix una conspiració.
És la història d’un home que, després d’haver viscut dins d’una conspiració que per a ell era real, comença a descobrir que pot tornar a habitar el món sense haver-lo de desxifrar constantment.
Els fets són reals.
El laberint és una recreació artística.
La supervivència és real.
I el camí continua.
NO HE DE FUGIR.
HE DE CAMINAR.
