Hi ha una fe que no és cega, és obstinada. Sap veure l’ombra i, tot i així, li parla com si fos llum. Piath escolta la mentida amb l’orella oberta del cor, no per caure-hi, sinó per donar-li una sortida. Creure, per ell, no és rendir-se, és resistir sense endurir-se. És quedar-se dret en un món que s’explica tort. I potser algun dia, de tant ser mira…
Fe obstinada
Espurna 2
