Ja no és teu: allò que has alliberat deixa de posseir-te, i només llavors comença a ser veritat.

Aforisme 32

Aquest aforisme parla d’un desplaçament radical entre possessió i veritat. D’entrada sembla paradoxal: com pot ser que allò que ja no és teu comenci, justament llavors, a ser veritat? Però aquí el text apunta a una experiència molt precisa.

Allò que considerem “nostre” sovint no ho és per amor, sinó per aferrament. Quan alguna cosa és teva, una idea, una…