Hi ha llums que no s’apaguen, només canvien de lloc. Hi ha presències que no marxen, només es fan aire. Recordar és respirar amb ells, és caminar amb les seves petjades sense repetir-les. La memòria no és arxiu: És saba que fa créixer l’arbre. Els nostres morts no són absents, són llavor. I en cada llum que recorda hi ha una veu que diu: “Segueix. Encén. Estima.”
