Quan tot tremola, una mà pot ser casa. Una mà que no exigeix, només acompanya. Una mà que no s’imposa, només obspera. La mà que sosté no busca mèrit ni glòria. Sabeu què fa? Simplement és. Allà on toca, el dolor troba repòs, la por troba confiança, i la vida torna a fluir. Sostenir és estimar sense voler salvar. És creure en l’altre fins i tot quan cau.
