Aquest podcast ha estat generat amb NotebookLM de Google a partir dels meus escrits, aforismes, poemes i microassaigs signats com a Piath.
Les veus, la narració i la conversa són generades mitjançant intel·ligència artificial. Les idees, els conceptes, les metàfores i la visió del món que s’hi exploren provenen dels textos originals que he anat escrivint al llarg del temps.
No pretén substituir la lectura de l’obra, sinó oferir una altra manera d’endinsar-se en el seu univers.
Entenc la intel·ligència artificial com una eina capaç d’amplificar el pensament, no de reemplaçar-lo. Per això comparteixo aquest experiment de manera oberta i transparent, reconeixent tant l’autoria dels textos com el paper de la tecnologia que els ha convertit en una conversa.
El purgatori Al llindar entre el bé i el mal, hi ha un enigma sense parell, qui s'alça sobre, mai no s'agenolla, per no patir la taca, més qui s'ajupeix baix, no alça vol, per temor a embrutar-se, i al punt intermedi, mig vida, mig mort, troben el seu estatge. Un somni es teixeix a la cruïlla, un instant en pausa, mig camí entre ombres i llum, un repòs a la balança, així jeu l'ànima, en una letargia eteri, un sospir en l'aire, al fulcre de l'ésser, suspès en un instant, jeu el purgatori. El temps es rendeix a l'ambigüitat, on no hi ha cap judici absolut, els somnis i els pecats s'entrellacen en una abraçada subtil, el bé i el mal entrellaçat, en un vals que no cessa, i en aquest punt crucial, es desplega l'ànima, al purgatori es troba. Al racó entre l'ascens i la caiguda, a l'espai de l'espera, la redempció i la culpa es troben, en un sospir compartit, mig vius, mig morts, l'equilibri s'aconsegueix al repòs, al purgatori de l'ànima, un estat de gràcia, hi trobem repòs.
