Aquest poema és una crítica molt profunda a una de les defenses més habituals de l’ésser humà: la indiferència disfressada de maduresa o d’equilibri.
Comença amb una idea molt incòmoda:
“Per evitar el dolor, abracem la indiferència i li diem equilibri.”
Això vol dir que sovint no ens tornem freds perquè siguem cruels, sinó perquè tenim por de sentir massa.…
