L'estigma

Espurna 3

Camino amb els genolls plens de mirades,
amb els colzes carregats de noms que no són meus.
No em fa mal l’os,
em falta respir.

L’estigma no colpeja:
s’hi instal·la.
Fa niu als pulmons,
aprèn el ritme del cor i l’estreny.

He après a distingir el pes del dolor:
el dolor avisa,
el pes silencia.
Un et crida, l’altre t’apaga.

Però encara camino.
I cada pa…