Aquest aforisme és una invitació radical a canviar la relació amb el temps, el moviment i la recerca. No parla de renunciar al camí, sinó de com habitar-lo.
El primer vers, “No corris: el camí també et mira”, trenca una idea molt arrelada: que el camí és un espai inert que cal travessar el més ràpid possible. Aquí, el camí és relacional, no passiu. “Et m…
