No sempre guanyar és llibertat.
Sovint és només aprendre a moure’s millor dins d’una gàbia ben dissenyada.
El joc ens ensenya a vèncer, no a comprendre. A ocupar llocs, a protegir corones, a confondre poder amb sortida. Però mentre lluitem per ser rei, continuem sent peça: desplaçable, intercanviable, sotmesa a un tauler que no hem escollit.
Hi ha un altre…
