Aquest aforisme és una invitació a reinterpretar la caiguda.
Normalment, associem caure amb fracàs, pèrdua, humiliació. Caure és perdre posició, control, imatge. Però la llavor també cau. I la seva caiguda no és derrota: és condició de possibilitat.
La llavor, si es queda a l’aire, no floreix.
Necessita tocar terra.
Necessita desaparèixer sota la superfície.
