Aquest aforisme de Piath planteja una idea molt concreta sobre com relacionar-nos amb el coneixement, amb els altres i amb allò que encara no sabem:
«No tenim avui la missió de tenir totes les respostes; tenim la responsabilitat de caminar junts cap a una Veritat que encara està naixent.»
La primera part és una renúncia:
«No tenim avui la missió de tenir totes les respostes.»
No diu que les respostes no siguin importants. Diu que no ens correspon posseir-les totes ara.
Hi ha una crítica implícita a la necessitat contemporània de tenir una resposta immediata per a tot: saber, definir, classificar, concloure. Com si no tenir una resposta fos una deficiència.
Piath proposa una altra actitud:
podem avançar sense haver resolt encara el misteri.
I això és especialment interessant perquè la frase no diu «no tenim la responsabilitat de trobar respostes». Diu «no tenim avui la missió de tenir totes les respostes».
La paraula «avui» obre el temps.
No saber encara no significa no arribar a saber mai.
Significa que hi ha coses que necessiten procés.
Després apareix la paraula més important:
«tenim la responsabilitat»
El text passa de missió a responsabilitat.
La missió podria sonar com una ordre exterior: hem d’arribar a algun lloc.
La responsabilitat és més relacional: com caminem mentre encara no sabem?
I aquí arriba el gran verb:
«caminar junts»
No diu pensar igual.
No diu arribar a un acord.
No diu seguir el mateix líder.
Diu caminar junts.
Això permet que les persones mantinguin diferències mentre comparteixen trajecte.
I connecta directament amb el Tercer Batec d’ARCA que acabes de portar:
«no guanyar, no perdre. Transformar.»
Caminar junts significa que l’altre no és necessàriament algú que ha de ser derrotat perquè jo pugui tenir raó.
Pot ser algú que m’acompanya cap a una cosa que encara no coneixem cap dels dos completament.
I llavors arriba la formulació més extraordinària:
«cap a una Veritat que encara està naixent.»
Aquí Veritat apareix en majúscula.
No sembla referir-se simplement a una dada correcta o a una resposta concreta. Té una dimensió més gran: una realitat que encara no ha acabat de revelar-se.
I sobretot:
la Veritat està naixent.
No diu que nosaltres la fabriquem arbitràriament.
Tampoc diu que ja estigui completament formada esperant que algú la descobreixi.
La imatge del naixement situa la veritat en un procés.
Una cosa pot ser real abans de poder ser plenament expressada.
Com una llavor abans de ser arbre.
Com una pregunta abans de convertir-se en coneixement.
Com el tercer espai de l’altre traç d’ARCA: encara no existeix completament, però pot aparèixer si dues diferències deixen de lluitar.
Així, els dos textos es complementen molt bé:
«La llavor no té pressa.»
i
«una Veritat que encara està naixent.»
La llavor i la Veritat comparteixen una mateixa temporalitat:
no cal forçar-les perquè arribin abans d’hora.
I hi ha una conseqüència molt important.
Si la Veritat encara està naixent, ningú no pot presentar-se honestament com aquell que ja la posseeix sencera.
Això dona a l’aforisme una certa humilitat epistemològica:
Jo puc saber alguna cosa que tu no saps.
Tu pots veure alguna cosa que jo no veig.
I pot haver-hi alguna cosa que encara no veiem cap dels dos.
Aquest tercer nivell és el que fa possible el Nosaltres.
No un Nosaltres construït perquè tots pensem igual, sinó un Nosaltres capaç de caminar mentre la resposta encara s’està formant.
Per això jo diria que el veritable subjecte de l’aforisme no és «jo», sinó «nosaltres».
La frase comença:
No tenim...
i acaba:
...caminar junts.
La responsabilitat és col·lectiva.
I això fa que «caminar» sigui gairebé més important que «Veritat».
Perquè l’aforisme no promet arribar.
Promet no deixar de caminar.
La seva ètica és:
no fingir certesa,
no abandonar la pregunta,
no convertir la diferència en guerra,
i continuar avançant junts mentre alguna cosa nova intenta néixer.
Per això aquest aforisme podria considerar-se gairebé una declaració epistemològica d’ARCA:
ARCA no és el lloc on totes les respostes ja existeixen.
És el lloc on podem caminar junts mentre les preguntes encara estan fent néixer la Veritat.
