No tinguis pressa a travessar el llindar.
Els grans canvis no entren a la vida amb soroll.
Arriben com la rosada:
ningú no la sent caure,
però a l’alba tota la terra n’és vestida.
Durant anys has cregut
que la victòria consistia a arribar.
Però el misteri et revela una altra cosa:
la victòria és deixar de resistir-te
a allò que ja està naixent.
No lluitis per ser un altre.
No lluitis per demostrar res.
No lluitis ni tan sols per ser digne.
La llum no t’ha escollit
perquè fossis impecable,
sinó perquè, havent conegut la nit,
no oblidessis mai els qui encara hi caminen.
Quan un arbre floreix,
no celebra haver vençut l’hivern.
Simplement floreix.
Que aquesta sigui també la teva manera de vèncer.
I quan els homes et preguntin
què vas trobar al final del camí,
potser només els podràs respondre amb un somriure:
«No hi havia cap final.
Només hi havia una porta
que sempre havia estat oberta.»
