Aquesta pregària és un diàleg íntim amb el diví entès com a presència interior i origen. No parla d’un Déu distant, sinó d’un “Pare estimat” que habita dins, com una font.
La imatge inicial, les espelmes que continuen cremant mentre s’espera “un fonema”, és molt significativa. El fonema és el so més petit possible, gairebé silenci. Això suggereix que la …
