Quan el cor ascendeix, no fa un moviment vertical, no busca cap cim ni cap victòria. No s’enfila: s’allibera. Es va despullant del pes que ell mateix havia confós amb identitat, la por, l’orgull, la urgència de ser vist, fins que deixa de ser òrgan i esdevé espai.
Aleshores ja no batega només dins el pit, sinó dins el ritme ampli de les coses. El que aba…
