Aquest aforisme parla de la culpa com a projecció, no com a propietat.
Quan algú diu “ets culpa meva”, aparentment assumeix responsabilitat. Però l’aforisme revela una altra capa: la culpa no és una cosa que realment pugui pertànyer a algú. No té amo. No es pot posseir ni transferir com un objecte. El que sí té són miralls.
Dir-li a algú que és “culpa mev…
