Aquest aforisme expressa una experiència límit del llenguatge, el moment en què la paraula i el silenci intercanvien el seu lloc i revelen una veritat més profunda que qualsevol discurs.
Quan diu “Vaig voler parlar, però el so em va demanar silenci”, no parla d’una censura externa, sinó d’una intuïció interior: hi ha veritats que, si es diuen, es trenque…
