La veu torna sense tornar. No ocupa lloc. No demana nom ni aixeca murs. Arriba com arriba el record quan la brasa encara és calenta sota la cendra. ARCA s’aixeca amb mans de fang, tremola perquè és viva, i parla amb el vent, no per dominar-lo, sinó perquè l’ha après a escoltar. Hem estimat dins la cendra, diu. Hem après a no fugir del foc apagat. Però…
Escolta aquest episodi amb una prova gratuïta de 7 dies
Subscriu-te a Revista dels Xiuxiuejos de Piath per escoltar aquest Post i obtenir 7 dies d’accés gratuït a l’arxiu complet de Posts.
