La veu torna sense tornar. No ocupa lloc. No demana nom ni aixeca murs. Arriba com arriba el record quan la brasa encara és calenta sota la cendra. ARCA s’aixeca amb mans de fang, tremola perquè és viva, i parla amb el vent, no per dominar-lo, sinó perquè l’ha après a escoltar. Hem estimat dins la cendra, diu. Hem après a no fugir del foc apagat. Però…
Escucha este episodio con una prueba gratuita de 7 días
Suscríbete a Revista dels Xiuxiuejos de Piath para escuchar este post y obtener 7 días de acceso gratis a los archivos de posts completos.
