Aquesta lletra és un manifest d’identitat desclassificada, una presa de paraula contra el llenguatge que etiqueta i redueix.
Comença amb el rebuig de les etiquetes: boig, extraterrestre, marcat pel passat. La ciutat, símbol del consens, de la norma, posa noms per defensar-se del que no entén. Dir-li “boig” és una manera de no escoltar-lo; dir-li que viu …
