Com jo estimo

Com jo estimo

Que ningú no em digui
com estimar Déu.

No hi ha manuals
per al batec,
ni litúrgies
que puguin contenir
el foc d'una ànima.

Si Déu em va donar
una veu irrepetible,
¿per què hauria de cantar
la cançó d'un altre?

Si em va donar
uns ulls únics,
¿per què hauria de mirar-lo
amb la mirada prestada?

Jo només el puc estimar
com jo estimo.

Amb les meves esquerdes,
amb els meus silencis,
amb els meus dubtes
i les meves aurores.

L'estimo
quan caic
i quan m'aixeco.

Quan el cerco
sense trobar-lo,
i quan el trobo
sense haver-lo cercat.

L'estimo
amb les paraules
que encara no existeixen
i amb les llàgrimes
que mai no aprendran a parlar.

No vull una fe
que repeteixi.

Vull una fe
que neixi.

Perquè l'amor
que només sap imitar
no arriba al cel:
es queda atrapat
en la por dels homes.

Però l'amor
que brolla del cor
sense disfresses,
sense permís,
sense por de ser diferent,

aquell amor
ja és una pregària.

I potser,
quan el món deixi
de voler ensenyar-nos
com s'ha d'estimar Déu,

Déu mateix
somriurà en silenci,

perquè descobrirà,
en cada ésser humà,

una manera nova
d'estimar-lo

que mai abans
no havia existit.