Aquesta cançó ens diu, amb una veu baixa però obstinada, que el mal no és un origen sinó una desviació. No apareix com una força fosca que irromp des de fora, sinó com una resposta torçada a una ferida primera. Allò que anomenem mal és, en el fons, una bondat que no va trobar el seu lloc, una intenció oberta que va ser interrompuda abans de poder completar el gest.
La imatge de la llavor colpejada per la tempesta suggereix una vulnerabilitat radical: no tot el que es malmet ho fa per corrupció, sinó per excés de fragilitat. La mà que havia nascut per donar i es tanca per por explica el mecanisme íntim del mal: no és agressió originària, sinó defensa desesperada. El crit que volia ser paraula dolça, però no va ser escoltat assenyala la manca de resposta com a moment clau: quan ningú no acull, el sentit s’estronca.
Escolta aquest episodi amb una prova gratuïta de 7 dies
Subscriu-te a Revista dels Xiuxiuejos de Piath per escoltar aquest Post i obtenir 7 dies d’accés gratuït a l’arxiu complet de Posts.
