Aquesta lletra és una meditació sobre la naturalesa del silenci, però no com a absència de so, sinó com a realitat viva i fràgil.
Comença amb una idea paradoxal: el silenci es pot trencar, però no es pot sostenir. És com el vidre: pot existir en calma, però qualsevol pes l’esquerda. O com una onada contra la roca: no és estable, és moviment. El silenci n…
