Aquesta lletra parla d’una reconciliació interior. No és un crit d’autoafirmació superficial; és una confessió honesta sobre la complexitat de ser humà.
Comença amb una paradoxa molt potent:
“No sóc tan feble com sóc, ni tan fort com pretenc ser.”
Aquí es desmunta la imatge dual que sovint projectem: o ens veiem massa vulnerables o ens disfressem de fortal…
