Aquest poema és una proclamació d’identitat no domesticable i, alhora, un gest de desobediència simbòlica davant el llenguatge, la norma i la mirada social. No és un lament: és una afirmació des de fora del sistema de classificacions amb què el món intenta protegir-se del que el desborda.
Quan el jo poètic diu “Em diuen el boig de la ciutat”, no està par…
