Aquest poema és una al·legoria sobre la por col·lectiva i el desig profund de confiança, especialment en societats o comunitats que han après a viure a la defensiva.
Quan parla de “pobles sencers que viuen amb l’esquena rígida i els ulls sense parpelleig”, descriu una humanitat en estat de vigilància permanent. La rigidesa corporal i la mirada fixa simbo…
