No hi ha escales entre l’infern i l’Art.
Ningú no puja net.
S’hi arriba caient, i quedant-s’hi prou temps per aprendre a posar els peus a terra dins del vertigen. La caiguda no és el final: és l’alfabet del cos quan ja no pot fingir.
La ferida no es tanca perquè no ha vingut a desaparèixer. Ha vingut a dir.
Parla amb una llum que no és sencera, amb fragment…
