Aquest poema és una redefinició radical del buit. No el presenta com a manca, pèrdua o negació, sinó com a principi viu, com el lloc on la realitat es gesta abans de prendre forma. El buit, aquí, no és allò que queda quan tot ha marxat, sinó allò que hi és abans que tot arribi.
Quan afirma “El buit és viu”, el poema trenca amb la por habitual al no-res. …
