Aquest poema és una meditació sobre la mesura, el límit i l’acollida com a formes de saviesa. El “bol” no és només un objecte: és una imatge interior, una actitud davant del món.
El primer vers, “El meu bol espera sense pressa”, ja marca el to. No hi ha urgència ni ansietat. El bol no demana ni reté: no és mancat ni possessiu. Això el situa fora de la lò…
