Aquest poema és una metàfora de servei, arrel i transcendència.
La veu poètica s’identifica amb el blat, no com a objecte agrícola, sinó com a símbol. El blat és terra, és cicle, és aliment, és comunitat. Dir “Sóc fill de terra callada” és afirmar un origen humil, discret, sense estridències. No és foc, no és tro; és silenci fèrtil.
“Germà de Blat que dan…
