Aquest poema parla del poder creador de la mirada.
El primer vers ja obre una imatge molt clara:
“El dia neix informe, com fang tendre entre els dits del matí.”
El dia no està fet. No ve tancat. No és una estructura rígida que simplement hem d’aguantar. És fang: matèria modelable. Pot prendre moltes formes.
I aquí entra la idea central: res no és definitiu …
