Aquest xiuxiueig parla d’un canvi de mirada sobre el fracàs, el temps i l’arribada a un mateix. No consola: reordena el sentit.
Comença desfent una associació automàtica: caure ≠ perdre. Vivim en una cultura que llegeix tota caiguda com a derrota, però el text proposa una altra lectura: hi ha caigudes que no ens treuen força, sinó que ens la retornen. Qu…
