Aquest poema és una invitació a desplaçar el centre.
“No t’aferris al vent. Sigues l’aire.”
El vent és el moviment exterior: circumstàncies, tendències, emocions canviants. Aferrar-s’hi és intentar controlar o retenir allò que no és estable. Ser l’aire, en canvi, és convertir-te en el medi que ho conté tot sense quedar atrapat. No és posseir el moviment, …
